En una activitat infantil és habitual trobar nens i nenes que prefereixen quedar-se mirant, que no volen entrar al joc o que necessiten més temps abans de formar part del grup. Tot i que a vegades pot semblar desinterès, darrere d’aquesta actitud hi pot haver vergonya, inseguretat, cansament, por a equivocar-se o simplement la necessitat d’observar abans d’actuar.
Per això, acompanyar els infants que no volen participar no vol dir forçar-los, sinó entendre què poden estar expressant i oferir-los un espai segur perquè vagin guanyant confiança.
En el lleure educatiu, cada joc i cada activitat poden convertir-se en una oportunitat per ajudar els infants a relacionar-se, sentir-se part del grup i créixer emocionalment.
Respectar el ritme de cada infant
No tots els infants participen de la mateixa manera. Alguns entren ràpidament en qualsevol dinàmica, mentre que d’altres necessiten observar, acostar-se a poc a poc o començar amb una tasca més senzilla.
Respectar aquest ritme és essencial. Forçar massa aviat pot generar més bloqueig o inseguretat. En canvi, quan l’infant sent que pot decidir, mirar i provar sense pressió, és més fàcil que acabi fent el pas.
A vegades, participar no vol dir jugar des del primer minut. També pot ser ajudar a repartir material, observar de prop, fer una tasca petita o començar amb un company de confiança.
El joc com a eina per guanyar confiança
El joc és una porta d’entrada natural al grup. A través del joc, els infants poden compartir una acció, una norma, una rialla o un repte sense necessitat de posar-se al centre.
Segons l’American Academy of Pediatrics, el joc contribueix al desenvolupament social, emocional, cognitiu i d’autoregulació dels infants. Per això, jugar no és només entretenir-se: també és aprendre a conviure.
En espais com els casals, colònies, extraescolars i activitats educatives, el joc ajuda els infants més reservats a trobar el seu lloc dins del grup d’una manera natural i respectuosa.
El paper dels monitors i monitores
Els monitors i monitores tenen un paper clau en aquest procés. No només dinamitzen activitats, sinó que observen, escolten i adapten cada proposta a les necessitats del grup i de cada infant.
Un bon acompanyament pot consistir a oferir una tasca petita, proposar una activitat en parella, donar temps per observar o convidar l’infant a participar sense pressió. L’objectiu no és que tots participin igual, sinó que cadascú trobi la seva manera de formar part de l’activitat.
A CapiCua Serveis Educatius, l’acompanyament educatiu és fonamental per crear espais on els infants se sentin escoltats, respectats i segurs.
Evitar etiquetes i mirar més enllà
Quan un infant participa poc, és fàcil posar etiquetes com “és tímid”, “no vol mai” o “li costa relacionar-se”. Però aquestes frases poden limitar la manera com l’infant es veu a si mateix.
És millor parlar de moments concrets: “avui ha necessitat més temps”, “ha preferit observar” o “ha començat ajudant en una tasca petita”. Aquesta mirada permet entendre que cada infant evoluciona al seu ritme.
Com poden ajudar les famílies?
Les famílies també poden acompanyar aquest procés escoltant abans de pressionar. Preguntar com s’ha sentit, què li ha costat o què l’ajudaria a sentir-se més còmode pot donar pistes importants.
També és important valorar els petits avenços: acostar-se al grup, parlar amb un company, ajudar el monitor o participar uns minuts ja són passos significatius.
UNICEF destaca que el joc pot ajudar els infants a expressar emocions, construir habilitats socials i reforçar el seu benestar emocional. Pots llegir-ne més en aquest recurs sobre joc i salut mental infantil.
El lleure educatiu com a espai d’oportunitat
Els infants que no volen participar no necessiten ser empesos, sinó acompanyats. Necessiten adults que entenguin que darrere d’un “no” pot haver-hi inseguretat, por o necessitat de temps.
El lleure educatiu ofereix un entorn ideal per treballar aquesta confiança. A través del joc, la convivència i les activitats compartides, els infants poden descobrir noves maneres de relacionar-se i sentir-se part del grup.
A CapiCua, creiem que cada infant té el seu ritme i que cada activitat pot ser una oportunitat per créixer.
Perquè a vegades, abans de jugar, un infant necessita mirar. Abans de participar, necessita confiar. I abans de sentir-se part del grup, necessita saber que pot ser-hi tal com és.