A vegades, el moment més important d’una activitat no és quan un infant guanya, acaba primer o aconsegueix fer-ho tot bé. A vegades, el més valuós passa quan s’atura per ajudar un company, quan comparteix un material, quan espera algú que va més lent o quan s’adona que una altra persona necessita suport.
L’empatia en la infància no s’aprèn només amb explicacions. També es construeix a través de petites experiències quotidianes: jugar en grup, escoltar, compartir, resoldre conflictes i conviure amb altres nens i nenes.
Per això, el lleure educatiu és un espai molt valuós per treballar aquesta habilitat. En un casal, unes colònies, una extraescolar o un menjador escolar, els infants viuen situacions reals que els ajuden a mirar més enllà d’ells mateixos i a tenir en compte com se senten els altres.
Què és l’empatia en la infància?
L’empatia és la capacitat d’entendre i tenir en compte les emocions dels altres. En la infància, aquesta habilitat es desenvolupa de manera progressiva i necessita temps, exemples i experiències.
Un infant empàtic no és aquell que sempre cedeix o que sempre sap què fer. És aquell que, a poc a poc, aprèn a detectar que un company està trist, que algú necessita ajuda o que una acció pròpia pot afectar una altra persona.
Segons el marc d’aprenentatge social i emocional de CASEL, habilitats com la consciència social, les relacions positives, la presa de decisions responsable i la capacitat de mostrar empatia formen part del desenvolupament emocional i social dels infants.
El joc com a eina per entendre els altres
El joc en grup és una manera natural de treballar l’empatia. Quan els infants juguen, han de compartir espais, acceptar normes, esperar torns, prendre decisions conjuntes i adaptar-se als companys.
En aquest procés apareixen situacions molt educatives: algú es queda sense parella, un infant s’enfada perquè no li surt una activitat, un company necessita ajuda per acabar una prova o el grup ha de posar-se d’acord per continuar el joc.
Aquestes escenes, que poden semblar petites, són grans oportunitats per aprendre. A través del joc, els infants poden entendre que no tothom sent, pensa o actua igual, i que cuidar el grup també forma part de l’activitat.
En els serveis de CapiCua, les activitats lúdiques, esportives i educatives es plantegen com espais per fomentar la diversió, però també l’aprenentatge de valors, la convivència i les bones relacions.
No n’hi ha prou amb dir “has de compartir”
Moltes vegades demanem als infants que comparteixin, ajudin o siguin bons companys. Però l’empatia no es pot imposar només amb una frase. Cal que l’infant entengui per què aquella acció és important i què pot generar en l’altre.
No és el mateix dir “deixa-li la joguina” que ajudar-lo a veure que un company també té ganes de participar. No és el mateix dir “no ploris” que acompanyar-lo a entendre que algú està trist o frustrat. No és el mateix obligar a demanar perdó que ajudar a reparar una situació.
L’empatia es treballa millor quan els infants poden viure, observar i reflexionar sobre allò que passa en el grup.
El paper dels monitors i monitores
Els monitors i monitores tenen un paper essencial en aquest procés. Són referents que poden ajudar els infants a posar paraules a les emocions, observar les necessitats dels altres i trobar maneres de relacionar-se amb respecte.
En una activitat de lleure, un monitor pot ajudar un infant a entendre per què un company s’ha sentit malament, pot proposar una solució compartida o pot donar valor a una acció positiva, com ajudar, esperar o incloure algú que s’havia quedat al marge.
A CapiCua Serveis Educatius, l’acompanyament dels monitors i monitores és una part fonamental de l’experiència, perquè no es tracta només de fer activitats, sinó de crear vincles i espais de confiança.
Petites accions que eduquen en valors
L’empatia es construeix en moments molt concrets. Alguns exemples poden ser:
- Ajudar un company que no entén la dinàmica.
- Esperar algú que necessita més temps.
- Compartir material sense que ningú ho demani.
- Incloure un infant que s’ha quedat sol.
- Escoltar una opinió diferent.
- Celebrar l’èxit d’un altre company.
- Preguntar “estàs bé?” quan algú s’ha enfadat o s’ha fet mal.
Aquestes petites accions formen part de l’educació en valors. I quan es repeteixen en espais de confiança, ajuden els infants a construir una manera més respectuosa i saludable de relacionar-se.
Cuidar dels altres també reforça l’autoestima
Quan un infant ajuda un altre, també descobreix que pot aportar coses positives al grup. Això reforça la seva autoestima i el fa sentir útil, capaç i valorat.
Cuidar dels altres no vol dir oblidar-se d’un mateix. Vol dir aprendre que el benestar del grup també importa i que cadascú pot contribuir-hi d’alguna manera.
UNICEF destaca que el joc pot ajudar els infants a expressar emocions, construir habilitats socials i reforçar el benestar emocional. Pots llegir-ne més en aquest recurs sobre joc i salut mental infantil.
El lleure educatiu com a escola de convivència
Els casals, colònies, extraescolars i menjadors escolars són espais on passen moltes coses més enllà de l’activitat principal. S’hi creen vincles, s’hi resolen conflictes, s’hi aprèn a compartir i s’hi construeixen records.
En aquests entorns, els infants poden practicar l’empatia de manera natural, sense grans discursos, a través del dia a dia. Una activitat cooperativa, una estona de joc lliure o una conversa després d’un conflicte poden convertir-se en aprenentatges importants.
A CapiCua, creiem que cada experiència de lleure pot ajudar els infants a créixer, no només en autonomia i confiança, sinó també en sensibilitat cap als altres.
Perquè educar en l’empatia no és només ensenyar a cuidar. És ajudar els infants a entendre que conviure també vol dir mirar, escoltar i tenir present qui tenim al costat.