En qualsevol grup d’infants conviuen maneres molt diferents d’entendre una proposta, relacionar-se amb els altres i afrontar un repte. Mentre alguns nens i nenes necessiten poca estona per comprendre una dinàmica i començar a participar-hi, d’altres prefereixen observar primer, provar-la de manera gradual o disposar de més temps per sentir-se còmodes. Aquesta diversitat no és cap obstacle per a l’activitat, sinó una realitat que cal tenir present des del moment en què es replanteja.
Per aquest motiu, adaptar activitats infantils no significa preparar una proposta diferent per a cada participant, sinó dissenyar experiències prou flexibles perquè tots els infants puguin trobar-hi una manera de participar, avançar i gaudir sense haver de seguir exactament el mateix procés ni assolir el mateix resultat al mateix moment.
Un mateix objectiu, diferents maneres d’arribar-hi
Una activitat pot tenir un objectiu compartit i, alhora, permetre diferents nivells de dificultat, rols o formes de participació. En un joc cooperatiu, per exemple, alguns infants poden assumir tasques que requereixin més moviment o iniciativa. mentre que d’altres poden començar desenvolupant una funció més pautada i incorporar-se progressivament a altres parts de la dinàmica.
Aquesta manera de treballar evita convertir la rapidesa en una mesura de l’èxit, ja que l’objectiu deixa de ser que tothom faci exactament el mateix i passa a ser que cada infant pugui implicar-se de manera significativa. Precisament, aquesta flexibilitat forma part de la manera d’entendre les nostres activitats i serveis educatius, on la personalització permet ajustar les propostes a les característiques de cada grup.
Observar abans de modificar l’activitat
Per adaptar bé una proposta és imprescindible observar què està passant abans d’intervenir, perquè un infant que triga més a començar no necessàriament té dificultats per fer l’activitat, de la mateixa manera que un altre que acaba ràpidament pot necessitar nous estímuls perquè continuï interessat.
Els monitors i monitores han d’identificar si una dificultat està relacionada amb la comprensió de les instruccions, el nivell de complexitat, la necessitat de més temps, la relació amb el grup o, simplement, la manera particular que té l’infant d’aproximar-se a una situació nova. A partir d’aquesta observació es poden introduir petits ajustos que sovint resulten molt més útils que canviar completament l’activitat.
De fet, les orientacions educatives de la Generalitat remarquen la importància que les propostes, els materials i els espais siguin prou amplis i diversificats per poder donar resposta als diferents ritmes de desenvolupament i aprenentatge. Consulta les orientacions sobre atenció a la diversitat de la Generalitat de Catalunya aquí.
Donar opcions sense separar el grup
Una adaptació ben plantejada no hauria de fer sentir cap infant diferent ni convertir-se en una activitat paral·lela, sinó que hauria d’estar integrada de manera natural dins de la mateixa proposta. Es poden oferri materials de dificultat diversa, permetre escollir entre diferents rols, simplificar inicialment unes instruccions o afegir nous resptes per als infants que necessiten avançar una mica més.
Així, en lloc de crear una única manera correcta de participar, es construeix una activitat amb diversos camins possibles que comparteixen un mateix objectiu. Aquest plantejament afavoreix que cadascú pugui progressar des del seu punt de partida i, al mateix temps, manté la cohesió del grup.
Evitar les comparacions i valorar el procés
Quan dins d’una mateixa activitat conviuen ritmes diferents, és important evitar comparacions entre participants i posar el focus en l’evolució de cadascú. Expressions relacionades amb qui acaba primer, qui ho fa millor o qui necessita ajuda poden generar una competència innecesària i fer que alguns infants associïn l’activitat amb una sensació de fracàs.
En canvi, reconèixer l’esforç, la constàcnia, una. nova estratègia o la capacitat de tornar-ho a intentar ajuda a crear un entorn en què aprendre no depèn de ser més ràpid que els altres. Aquesta mirada també permet que els infants entenguin que les diferències formen part del grup i que cadascú pot aportat-hi habilitats diferents.
La flexibilitat converteix una activitat en una experiència educativa
Preparar una activitat és important, però saber modificar-la mentre està passant és igualment essencial. Un bon monitoratge no consisteix únicament a seguir una planificació prevista, sinó a interpretar les necessitats del grup i prendre petites decisions perquè la porposta continuï tenint sentit per a tothom.
A CapiCua Serveis Educatius, entenem aquesta capacitat d’adaptació com una part fonamental de l’acompanyament, perquè una mateixa activitat pot generar experiències molt diferents segons les necessitats, els interessos i el moment de cada infant. La nostra filosofia parteix precisament de la personalització, l’aprenentatge i la confiança com a elements essencials de les activitats educatives i de lleure.
Adaptar una activitat, per tant, no significa reduir les expectatives, sinó oferir diferents maneres d’arribar-hi. Quan respectem els ritmes individuals sense perdre la força del grup, aconseguim que més infants puguin participar amb confiança, afrontar nous reptes i sentir que l’activitat també està pensada per a ells.