L’avorriment no és un problema, és una oportunitat
Vivim en una societat on sembla que els infants han d’estar constantment estimulats. Activitats, pantalles, jocs dirigits… tot està pensat perquè no hi hagi moments buits. Però, què passa quan un infant diu “m’avorreixo”?
L’avorriment infantil no és negatiu. De fet, és una oportunitat clau per al seu desenvolupament. Quan un infant no té una activitat marcada, el seu cervell comença a buscar alternatives. És en aquest moment quan apareix la creativitat, la iniciativa i la capacitat d’inventar.
A CapiCua entenem aquests moments com una part essencial del creixement.
La creativitat neix quan no hi ha estímuls constants
Quan els infants tenen tot el temps ocupat, no necessiten pensar què fer. En canvi, quan apareix l’avorriment, s’activa la imaginació. Una caixa pot convertir-se en una casa, una capa o un cotxe. Un simple objecte es transforma en mil possibilitats.
Aquest tipus de joc lliure és el que permet als infants desenvolupar habilitats com la resolució de problemes, la presa de decisions i la capacitat de concentració.
L’avorriment infantil, lluny de ser un enemic, és el punt de partida per a un joc més ric i significatiu.
CapiCua, espais per descobrir i crear
A CapiCua no busquem omplir cada minut amb activitats dirigides. Creiem en l’equilibri entre proposta i llibertat. Oferim materials, idees i acompanyament, però també deixem espai perquè els infants explorin per si mateixos.
És en aquests moments on apareixen les millors idees, els jocs més espontanis i les connexions més autèntiques entre infants.
Aprendre a gestionar l’avorriment és també aprendre a estar amb un mateix, a escoltar-se i a crear.
Donar espai també és educar
Com a adults, sovint tenim la necessitat d’intervenir ràpidament quan un infant s’avorreix. Però, i si en comptes d’omplir aquest buit, li donem espai?
Permetre aquests moments és confiar en la seva capacitat de crear, imaginar i trobar solucions. És una manera de fomentar l’autonomia i la seguretat personal.
A CapiCua ho tenim clar: no cal omplir-ho tot. De vegades, és en el buit on passen les coses més importants.