Educar no és controlar: és acompanyar
Posar límits sovint s’associa amb imposar, amb castigar o amb tenir autoritat per sobre de tot. Però educar en positiu trenca amb aquesta mirada. Posar límits no vol dir ser dur, ni aixecar la veu, ni tallar les ales. Vol dir acompanyar, guiar i protegir amb amor i coherència.
Els infants necessiten saber fins on poden arribar. Els límits els donen seguretat, estructura i referents clars per aprendre a conviure amb els altres i amb si mateixos. No es tracta de controlar, sinó d’orientar.
Límits clars, però des del respecte
Educar en positiu vol dir posar límits des del respecte. Això implica parlar amb claredat, sense sarcasmes ni crits, i mantenir una actitud ferma però afectuosa. No es tracta de dir “sí” a tot, sinó de saber dir “no” de manera respectuosa i explicativa.
Quan un infant entén per què una norma és important, quan sent que la persona adulta li parla des del cor i no des de la ràbia, és més fàcil que pugui integrar aquest límit de forma saludable.
Eines per posar límits amb amor
Algunes eines útils per posar límits en positiu són:
- Utilitzar un llenguatge clar i concret.
- Mantenir la coherència entre el que diem i el que fem.
- Validar les emocions dels infants, encara que no canviem la norma.
- Anticipar situacions que poden generar conflicte.
- Posar límits des de l’afecte, no des de la por.
A CapiCua, ens basem en una educació que combina fermesa i amor. Perquè sabem que és possible posar límits sense desconnectar del vincle. I perquè creiem que els infants que creixen amb límits clars i respectuosos són infants més segurs, més lliures i més empàtics.