En blogs anteriors hem parlat de la importància que té transmetre als més petits seguretat i tranquil·litat per al seu correcte desenvolupament.

 

De fet en aquest any de pandèmia ha estat un dels punts que més ha preocupat a pares i docents, com ho estan vivint els més petits?

 

Avui a CapiCua, venim a parlar-vos d’això, de com viuen els nostres petits els seus primers anys de vida, les sensacions i emocions que experimenten en les etapes del seu creixement, mentre es van desenvolupant les seves capacitats.

 

Dels 0 a 6 mesos.

 

En aquesta primera etapa de la seva vida, els petits no comprenen el que senten, ni tampoc saben com transmetre-ho, així que el plor és el recurs que tenen per fer-te saber que “alguna cosa no va bé”.

 

Alimentar-los quan toca, mantenir-los nets i amb la temperatura adequada, i alhora fer-los sentir protegits, és el que necessiten, així que no us frustreu si sou primerencs en aquesta etapa!

 

Dels 6 als 12 mesos.

 

En aquesta etapa els nens/es ja han establert un vincle amb les persones que més contacte tenen, és per això que és fàcil que se n’alegrin en veure’ns, però també plorin i se sentin insegurs si ens tenen lluny.

 

Així que si us toca deixar-los per primer cop a la guarderia o amb algun familiar i sé os fa difícil, no us desespereu! Els nens s’adapten ràpidament.

 

A més, en aquest punt els petits intenten comunicar-se amb paraules o balboteigs, tot i que si això no els hi funciona, plorar mai falla!

 

D’1 a 2 anys.

 

En aquest període els petits comencen a donar els seus primers passos, a més que comencen a voler provar-ho tot, literalment. Tot acaba a la boca i no paren quiets.

 

És important que com a progenitors els hi deixem “gaudir” d’aquesta nova “independència” i els deixem experimentar. Òbviament amb supervisió, però mai es recomana la sobreprotecció.

 

Dels 2 als 3 anys.

 

Tot i que són molt petits, en aquesta edat els nens ja són capaços de comprendre que hi ha perills, identificar també que està bé i que malament i són capaços de comunicar-se de manera més fluida.

 

Dels 3 als 5 anys.

 

En aquest punt, els petits comencen a fer-se moltíssimes preguntes sobre qualsevol cosa. Així que si com a progenitors i docents estimulem aquesta curiositat els motivarem en el seu aprenentatge.

 

A més en aquest punt el nen ja busca “models” i és capaç d’imitar conductes. Així que en aquest punt, inicia un paper important per als progenitors i docents, en els quals han d’aconseguir transmetre els millors valors i que així els nens i nenes els assoleixin i creixin d’una forma equilibrada i feliç.

 

Conèixer les característiques tant cognitives com emocionals de cadascuna de les etapes per les quals travessen els nostres petits ens dóna l’oportunitat de generar millors estratègies per a aprendre juntament amb ells i com transitar per cadascuna d’aquestes etapes.